Comencem la temporada a Boí.

 La primera cursa del 2013 ha estat el Campionat d'espanya individual d'esquí de muntanya que es va celebrar el dia 20 de gener a l'estació de Boí. Allà es va reunir lo milloret del país. Tot eren seleccions (Catalana, vasca, aragonesa...) i de no seleccionats n'erem ben pocs. 
El recorregut va ser una incògnita fins als últims minuts degut al fort vent, les baixes temperatures i la mala visibilitat que hi havia. Finalment l'organització va decidir fer dos bucles per dins de l'estació que en principi estava tancada al públic pel temporal. Havien de ser uns 1500m/d bastant directes amb baixades molt ràpides, combinant fora pistes amb algun tram de neu tractada.

Un cop donada la sortida me'n adono ràpidament que això de les sortides explosives potser m'ho hauria de preparar una mica... No m'atabalo gaire i penso que 1500m/d amb aquest ritme no els aguanta gaira gent. Agafo el meu ritmet i encaro el  final de la primera pujada, faig el canvi el millor que puc i n'avanço algun. 

La baixada és molt ràpida i el primers viratges serveixen per veure com està la neu, vaig agafant confiança i em llanço a caçar les properes "victimes" poc a poc els hi vaig retallant distàncies amb un estil "depredador" que vol dir espatarrat, posició totalment endarrerida, braços oberts i recte avall!!  Arribant a la part final de la baixada ja veig un corredor que s'ha caigut però que ja han anat a atendre'l. 


Arribo al canvi i tornem a pujar... Ja n'he pasat alguns i em trobo prou bé, als plans intento lliscar al màxim i als murs no em desfondo. Vaig passant gent, també algu dels del davant que s'ha passat de voltes. La segona baixada la faig bastant sol i la disfruto més sense arriscar. Hi han molts canvis de rasant i canvis de neu i quan pasem per les pistes me'n adono que ja hi ha algun esquiador barrejat amb els corredors... ui ui! Veig algunes caigudes importants. La tercera pujada/baixada segueix la matèixa dinàmica, jo en tot moment pensant que totes aquestes parts del recorregut les haviem de repetir un altre cop. Però un cop passem per meta per començar la segona volta, ens fan parar i ens diuen que ja hem acabat! OoOohh  Llàstima!! La gent ja anava afluixant i jo podia mantindre el meu ritme de tractoret... Ja estava mentalitzat.

Tot i així vaig acabar amb bones sensacions sabent que he de fer més canvis de ritme en les meves excursions setmanals.
Aquest hivern és una mica diferent als de les últimes temporades perque estic pedalant i corrent, més que no esquiant. I tot i així no vaig tant andarrerit com em pensava.

Gràcies al Jordi per deixar-me publicar les seves fotos!