Ja m'he quedat amb les ganes abans d'hora!

Quina impotència! Voler anar a algun lloc però no poder-ho fer; haver pagat la inscripció d'una cursa pero no poder-hi anar,... això em passa per ruca... culpa meva!!! Però no m'agrada que ningú deixi de fer coses per acompanya'm a mi...!

Així que aquest cap de setmana toca quedar-me a caseta amb l'Aran i el Teix. Espero poder fer la pròxima duatló, ja que són les curses que més m'agraden, de moment ja m'he quedat amb les ganes... hauré d'esperar fins al setembre!!!

Ja m'he quedat amb les ganes abans d'hora!

Quina impotència! Voler anar a algun lloc però no poder-ho fer; haver pagat la inscripció d'una cursa pero no poder-hi anar,... això em passa per ruca... culpa meva!!! Però no m'agrada que ningú deixi de fer coses per acompanya'm a mi...!

Així que aquest cap de setmana toca quedar-me a caseta amb l'Aran i el Teix. Espero poder fer la pròxima duatló, ja que són les curses que més m'agraden, de moment ja m'he quedat amb les ganes... hauré d'esperar fins al setembre!!!

Corrent per Andorra

Hem apurat fins al final però ens hem inscrit al VK i VR de Granvalira, així que toca cap de setmana a Canillo (AND):

Dissabte al matí ens aixequem aviadet, carreguem les coses a la furgo i carretera i manta! Fa molta calor i només tinc ganes d'arribar a Andorra per notar una temperatura més suau, i és que aquests últims dies per la Conca de Tremp estan siguent insoportables... quin país aquest!!!
A les 12 ja som al país dels Pirineus i parem a Sant Julià a fer algunes compres de bici, donar un tomet perque l'Aran no s'agobiï molt del viatge i finalment pugem ja cap a Canillo!

Quan arribem tot seguint les fletxes de VK Granvalira, veiem que encara no hi ha massa ambient de cursa... on deu ser la gent? Dinant!!! i es que "són les 2 i hem de dinar" em recorda el Dani. Així que traiem el taper i ens atipem de pasta sota uns arbrets al costat del riu; uns arbres que fa 2 anys també em van veure dinar just abans d'aquesta mateixa cursa, però aquella vegada estava acompanyada del Javi (va ser el seu últim kilòmetre vertical) i el Chichi... quins temps aquells!!!

Una vegada dinats, ens tapem una mica perque aquí no hi fa massa calor, que bé que s'esta! i inspeccionem la zona ja que aquesta nit hi hem de dormir. "Doncs vaig a mirar quan val aquest camping" un espai verd molt agradable i molt aprop de la sortida de la cursa... Bé de preu! així que no ens ho pensem més i entrem! Aparquem la furgo sota un arbre i ens fem nostra la zona, "aquí estarem de lujo!!!!" Descansem, prenem el sol tot fent temps fins a les 5 que comencen les sortides del Quilòmetre Vertical.


Jo avui no corro, i de moment ni ganes que en tinc, els moments abans de les curses són bastant asquerosos, amb sensacions extranyes, nervis, dubtes... per això en aquests instants no em fan gens d'enveja els corredors. El Dani porta el dorsal 91 i fins vora les 6 de la tarda no li donaran la sortida (sortides individuals cada 30") . Amb l'Aran fem el seguiment de la cursa del papa, l'animem tot el què podem i pel que ens diu li ha anat força bé! Molt bé!!!

Ara, dutxeta, entrega de premis i... SUPER SOPAR!!! Buffet lliure de pasta, amanides, fruita... Molt bó, encara que avui no sé pas si m'ho he guanyat gaire, jejeje!!! Però he d'agafar forces per demà.

LA CURSA:

Matí fred amb força vent, 18 noies a la sortida, i sortida puntual a les 9,30hores... 3,2,1...SORTIDA! Primer tram igual que la VK, pujada, no vull forçar ja que el meu entreno ha sigut el què ha sigut ( zero patatero!) i em vull guardar ja que no sé com puc respondre als 16.5km de cursa.... potser fa 2 anys que no corro tants kms seguits!!! Però de moment va pujant força dret i això em beneficïa. Circuit molt xulo per dins d'un bosc de pi negre i avets amb barranquets Pujades, baixades, planejar... no puc agafar cap ritme!!! Però m'anima que vaig veient a 2 noies que tinc a davant i si puja els vaig retallant distància, però finalment el moment més dur i menys esperat: agafem pista i toca córrer.... buuuuufffff!!! les noies de davant les perdo de vista, em dóna la sensació que no n'avanço gens i miro endavant i la pista no s'acaba maaaai! Ademés per acabar de matxacar el meu estat en aquest moment de la cursa (porto 45min) em comence a adelantar els primers nois a un ritme maniàtic que encara em fa veure més que o vaig a córrer o no cal que en faci cap més d'aquestes curses... "Abandono? això no està fet per mi, que ruca que sóc! encara no estic ni a la meitat de la cursa i estic feta pols!" Tot això i més se'm passa pel cap... però NO, he de seguir, desconnectar de la gent que m'avança i fer la cursa per mi mateixa que és el què havia decidit fer! Així que continuo, vaig fent, els nois que m'avancen em van animant i... s'agraeix! Poc a poc el terreny passa a ser més alpí i recordo aquells anys que anavem a córrer pel Parc Nacional... "ho he de tornar a fer" penso; en aquests moments el meu cos ja va sol, no noto tant el cansament i per inèrcia vaig corrent pensant amb les meves coses, de tant en tant intento augmentar el ritme però al fer-ho em fan mal les cames i entenc que el meu cos va bé com fins ara; així que acabo la cursa sense poder forçar més... No puc! Falta entreno!!!

Finalment 2:47min a 38min de la primera noia i molt contenta per haver superat aquest repte personal.

Baixant m'he trobat al Dani i l'Aran que pujaven a veure'm... Que bonic que és abraçar a la family després de tot el que he fet, em sento molt afortunada!!!

Corrent per Andorra

Hem apurat fins al final però ens hem inscrit al VK i VR de Granvalira, així que toca cap de setmana a Canillo (AND):

Dissabte al matí ens aixequem aviadet, carreguem les coses a la furgo i carretera i manta! Fa molta calor i només tinc ganes d'arribar a Andorra per notar una temperatura més suau, i és que aquests últims dies per la Conca de Tremp estan siguent insoportables... quin país aquest!!!
A les 12 ja som al país dels Pirineus i parem a Sant Julià a fer algunes compres de bici, donar un tomet perque l'Aran no s'agobiï molt del viatge i finalment pugem ja cap a Canillo!

Quan arribem tot seguint les fletxes de VK Granvalira, veiem que encara no hi ha massa ambient de cursa... on deu ser la gent? Dinant!!! i es que "són les 2 i hem de dinar" em recorda el Dani. Així que traiem el taper i ens atipem de pasta sota uns arbrets al costat del riu; uns arbres que fa 2 anys també em van veure dinar just abans d'aquesta mateixa cursa, però aquella vegada estava acompanyada del Javi (va ser el seu últim kilòmetre vertical) i el Chichi... quins temps aquells!!!

Una vegada dinats, ens tapem una mica perque aquí no hi fa massa calor, que bé que s'esta! i inspeccionem la zona ja que aquesta nit hi hem de dormir. "Doncs vaig a mirar quan val aquest camping" un espai verd molt agradable i molt aprop de la sortida de la cursa... Bé de preu! així que no ens ho pensem més i entrem! Aparquem la furgo sota un arbre i ens fem nostra la zona, "aquí estarem de lujo!!!!" Descansem, prenem el sol tot fent temps fins a les 5 que comencen les sortides del Quilòmetre Vertical.


Jo avui no corro, i de moment ni ganes que en tinc, els moments abans de les curses són bastant asquerosos, amb sensacions extranyes, nervis, dubtes... per això en aquests instants no em fan gens d'enveja els corredors. El Dani porta el dorsal 91 i fins vora les 6 de la tarda no li donaran la sortida (sortides individuals cada 30") . Amb l'Aran fem el seguiment de la cursa del papa, l'animem tot el què podem i pel que ens diu li ha anat força bé! Molt bé!!!

Ara, dutxeta, entrega de premis i... SUPER SOPAR!!! Buffet lliure de pasta, amanides, fruita... Molt bó, encara que avui no sé pas si m'ho he guanyat gaire, jejeje!!! Però he d'agafar forces per demà.

LA CURSA:

Matí fred amb força vent, 18 noies a la sortida, i sortida puntual a les 9,30hores... 3,2,1...SORTIDA! Primer tram igual que la VK, pujada, no vull forçar ja que el meu entreno ha sigut el què ha sigut ( zero patatero!) i em vull guardar ja que no sé com puc respondre als 16.5km de cursa.... potser fa 2 anys que no corro tants kms seguits!!! Però de moment va pujant força dret i això em beneficïa. Circuit molt xulo per dins d'un bosc de pi negre i avets amb barranquets Pujades, baixades, planejar... no puc agafar cap ritme!!! Però m'anima que vaig veient a 2 noies que tinc a davant i si puja els vaig retallant distància, però finalment el moment més dur i menys esperat: agafem pista i toca córrer.... buuuuufffff!!! les noies de davant les perdo de vista, em dóna la sensació que no n'avanço gens i miro endavant i la pista no s'acaba maaaai! Ademés per acabar de matxacar el meu estat en aquest moment de la cursa (porto 45min) em comence a adelantar els primers nois a un ritme maniàtic que encara em fa veure més que o vaig a córrer o no cal que en faci cap més d'aquestes curses... "Abandono? això no està fet per mi, que ruca que sóc! encara no estic ni a la meitat de la cursa i estic feta pols!" Tot això i més se'm passa pel cap... però NO, he de seguir, desconnectar de la gent que m'avança i fer la cursa per mi mateixa que és el què havia decidit fer! Així que continuo, vaig fent, els nois que m'avancen em van animant i... s'agraeix! Poc a poc el terreny passa a ser més alpí i recordo aquells anys que anavem a córrer pel Parc Nacional... "ho he de tornar a fer" penso; en aquests moments el meu cos ja va sol, no noto tant el cansament i per inèrcia vaig corrent pensant amb les meves coses, de tant en tant intento augmentar el ritme però al fer-ho em fan mal les cames i entenc que el meu cos va bé com fins ara; així que acabo la cursa sense poder forçar més... No puc! Falta entreno!!!

Finalment 2:47min a 38min de la primera noia i molt contenta per haver superat aquest repte personal.

Baixant m'he trobat al Dani i l'Aran que pujaven a veure'm... Que bonic que és abraçar a la family després de tot el que he fet, em sento molt afortunada!!!

Anem rodant...

Aquests últims dies, hem anat fent sortides amb l'Anna i l'Aran; amb l'Anna fent sortides xules pel Pallars amb bike i quan anem tots plegats anem a pujar algun pic interessant pel lloc més ferèstec que trobem.

Els caps de setmana procurem anar a fer alguna activitat organitzada, ja sigui pedalada, cursa Btt o córrer.
El cap de setmana passat (6/7 de Juny) Vam estar pel Maresme i jo el diumenge vaig anar a fer la tercera prova del Open d'Espanya de Btt Marató... que ve a ser una pedalada d'uns 70kms i uns 2470m/ d'on hi ha lo milloret del país.

Després de deixar dormint a l'Anna i l'Aran a Vilassar vaig passar a buscar al Jaume Ribosa (Ribi) per casa seva i així pujar plegats cap a St Vicenç de Torelló (Vall de Ges). Durant el viatge el tema de conversa va ser exclusivament de Btt... El Jaume ha fet moltes curses de llarga distància en Btt, tant aquí com per Europa, i jo vaig aprofitar per aclarir alguns dubtes de cara al Juliol... Merci!!!!
Un cop allà vaig anar a buscar el dorsal. Com només estic federat a la Feec em van inscriure a la pedalada, és el mateix circuit però no surto a la classificació del Challenge. Sense llicencia Uci no pots entrar a "l'Open"... Open no vol dir obert?? No sé, és un tema que em porta una mica mosquejat...


Els de la pedalada sortíem uns metres més enrera que els de l'Open. Donen la sortida!! La feinada es meva per adelantar al màxim de gent possible per posicionar-me més o menys bé. Tot i així, vam passar per un tunel estret i vam estar parats uns segons degut a l'aglomeració de gent. Ara tocava recuperar una mica el ritme, ja que anava una mica passat de voltes, i nomes portavem 3 kms. A partir d'aquí va començar un sense parar de corriols tant de pujada com de baixada. Em vaig trobar al Jaume en una pujada el tio portava un ritme més suau, i això em va fer pensar... collons potser amb aquest ritme que porto, peto pel camí!! Pero em trobava bé, tot i anar una mica més forçat que a les llargues rutes que em faig pel pallars.
Moooolts kms de sender, de tot tipus però ciclable 99%... quina passada, això si, els kms costaven molt de passar. Vaig agafar un grupet de 3 nois que anaven més o menys al mateix ritme, però una mica més agressius en els repetxons que jo. En curses curtes jo intento fer com ells però en les llargues faig els mínims canvis de ritme possibles. Això és el que em funciona.
Poc a poc algun s'anava despenjant. Mmmm... això m'agrada!! Però en un tram d'una pista dolentota plena de tronquets, un dels del grup amb la roda aixeca un tronc que em va directe als radis de la roda del davant... Ufffff!! La roda es bloqueja i jo surto catapultat per sobre la bici. Patapammm!! Sort que vaig caure bastant bé. M'aixeco ràpid i segueixo... la bici bé per sort. Jo només tinc molèsties amb un costat però vaig fent bé. Torno a recuperar la posició que portava.
Ara tocava una pujada llarga de plat petit per una zona molt solejada i ja portavem uns 55kms vaig agafar el meu ritme molinillo un altre cop i poc a poc vaig anar deixant enrera els altres dos que quedaven del grup. A partir d'aqui vaig anar bastant sol. Els senders no s'acabaven mai. L'esquena ja la tenia una mica adolorida... potser de la patacada.
Per fi veig el poble i m'hi llenço com un kamikaze... Aribada!!!!!!!
23 corredors havien anat més ràpids que jo. Però tots corrien per algun equip... una vegada més vaig quedar el primer independent i el primer de la pedalada.
Poc desprès arriba el Jaume com si no hagues fet més de 10 kms el tio impecable!! despres lo Mikel i altres coneguts... mengem algo i tornem a Vilassar.
Va ser una cursa dura degut al puja-baixa del recorregut que t'obligava a fer molts canvis de ritme.

Aquest cap de setmana 13/14 de Juny. El dissabte treballava i el diumenge l'Anna i jo participavem a una pedalada a Coll de Nargó. La Nargona.
Jo com sortia de guardia vaig arribar molt aviat a Nargó. Allà ja vaig veure que hi havia nivell. Mentre esperava a l'Anna que venia amb el seu pare des de Tremp vaig estar xerrant-marujeo, amb lo Mariano, lo Miquel, Jordi de Gerri, Palo, etc...
Vaig a buscar els dorsals i em torna a passar el mateix, em fan pagar l'assegurança Uci encara que jo ja estigui cobert...Grrrr
Finalment arriba l'Anna i l'Aleix(Sogre) ens canviem i anem cap a la sortida. Hi ha ambientillo, moltes noies!! l'Anna esta contenta i amb moltes ganes.
La sortida s'endarrereix uns 15 min però per fi sortim!!! Ens despedim amb l'Anna i cadascú al seu ritme.
Com de costum surto endarrera i miro de posar-me al davant, en aquest cas els primers 2 kms son neutralitzats per carretera i em puc avançar tranquilament. Un cop arribem a la pista lo Mariano fa un atac com un boooig amb plat gran... jajajaj. lo millor que els més valents el van seguir. Buffff quin ritme! impossible seguir-los. Les sensacions són dolentíssimes, tinc les cames molt cansades dels dies anteriors. Hi ha hagut poc descans.


Agafo el meu ritmet constant durant la primera pujada forta que ens porta quasi fins al port de Bóixols. Em quedo sol i així vaig tota la pedalada... al final de la primera pujada quan ja portava uns 45 min les cames comencen a funcionar, vull dir sense dolor, després uns senderets molt macos de baixada on em vaig engrescant , em surto de la traçada i patapaaaam... de patac a terra i la mà a sobre d'una argelaga... i jo sense guants com de costum. jejejej
Torno a agafar el ritme i quan em noto la boca seca allargo la mà cap al bido i... collons ja no hi es!! Joliiiin!! passo pel km 20 i n'hi ha 47. A partir d'aquí només a buscar avituallaments jejejje


Paro a abeurarme com si fos un oasi enmig del desert! En un d'aquestos senders foto llantaso i Paaam!!! rebenton!!... Poso camera i continuo... per sort no m'atrapa ningú. Quin stress!! Torno a agafar el ritme i continuo en busqueda d'oasis!!
Arriba la última pujada de 3 kms per una pista trencada... es fot llargueta... quan arribo a dalt veig que la roda torna a estar desunflada...li foto amb la manxa a vere si arribo, pero el recorregut és entretingut fins a Nargó i he de parar dos cops més a unflar!
Per fi arribo!!!
Al final 5è! Moolt content. Una mica després arriba l'Anna super contenta i m'explica lo bé que s'ha trobat... que guay!!!!
Mengem algo i l'Anna torna amb la furgo i jo torno amb la bici de carretera cap a Tremp per acabar de rematar la feina jejej.
I que bé que ens ho passem!!!!!!!!!

La Nargona 2009

Tinc un mal d'espatlla que sembla que hagi estat remant durant tot un dia sencer... tot i que ara malament ho tenim per anar a remar a Sant Antoni amb això del musclo zebra... No, no és de remar és de la marxa btt que vaig participar ahir, i les cames com noves, quines coses, eeeh!

A les 6,30 em sona el despertador... buuufff! quina mandra... l'Aran està dormint com un angelet així que aprofito per menjar algo, endressar les coses i per últim... despertar a l'angelet... quina pena!!!! Que dolenta que sóc... però la mama a d'anar a pedalar! Així que cap a casa la iaia. Mon pare ja està a punt per acompanyar-me i em fa pena deixar al nen... sempre em passa el mateix! però em tira tant anar a pedalar que se'm passa desseguida, ademés amb la iaia l'Aran està de conya! 7.30 sortim de Tremp, i xino xano anem fent direcció a Coll de Nargó, quan passem per Bóixols em truca el Dani "encara estàs aquí???!!" El què faltava! ja m'ha posat nerviosa! Però les curves del port de Boixols ens limiten la velocitat i no és pot córrer més! Ja m'esperaran... o no? aaaiiiissh!

A les 8,40 arribem a la zona d'aparcament, el Dani apareix amb els dorsals, 1122 per mi, ole ole!!! quant de temps sense posa'm un dorsal ( i això que és una pedalada!!!) ens preparem i a les 9 ja estem a punt a la sortida. Bicis de tot tipus, i moooooltes noies! Què guai!!! Continuem a la sortida... 9.05, 9.10 fins a les 9.15 no dónen la sortida... tanta pressa per no res! sempre passa igual.

Sortida! M'he posicionat bastant enrera i tardo uns moments a poder pedalar, comentaris com "el primer ja deu estar a punt d'arribar" resonen per la zona; però al cap d'un moment carretera, plat gran i anar passant gent. Vaig a un ritme cómode sense forçar massa... ja hi haurà temps per cansa'm i és que el meu desig és aguantar la marxa llarga i si forço massa al principi no sé si ho aguantaré! Però cada vegada em trobo millor i de manera inconscient vaig pujant el ritme. La primera pujada i més llarga em passa super ràpid i el cos em respon super bé, adelanto força gent i això em fa motivar-me a seguir igual!

Les baixades però ja són un altre història... el braç se'm carrega bastant ràpid i no puc córrer gaire, així que amb alguns nois ens anem trobant durant tota la ruta, ells m'avancen a la baixada i jo els torno a enganxar a la pujada!

Arribem a l'encreuament de Gavarra i allà em diuen que sóc la segona noia... osti! però si n'hi havien 30 o 40 a la sortida... que bé!!!

A partir d'aquí comencen els corriols... super xulos, n'hi ha de ràpids, de tècnics, en pujada, en baixada! Ho faig tot amb el mateix grupet de nois i això ens fa compartir el plaer de tots aquells paratges fantàstics!!!

3er i últim avituallament, ja començo a notar el cansament, 1 vas d'aquarius, i tros de platan i expliqueu-me que em queda!!! "1 pujada de 3 km i ja ho tens això!" em diu un noi... doncs som'hi!



Corriolet super xulo que el disfruto en solitari... no vec a ningú ni davant ni darrera, pista guarra amb gravilla... ojo peligro! ademés està començant a ploure... ai ai ai que la pujada de 3km la faré xopa... però no! el temps es comporta i la pujada la faig sense pluja, i amb comoditat... estic flipant! pujant em trobo super bé! adelanto 1, 2, 3 i finalment arribo dalt... ja tenim la pujada a la butxaca! Intento situar-me i buscar Coll de Nargó, però estic totalment perduda així que torno a mirar endavant i seguir les marques de la marxa... senderillo!!!! xulo xulo... buaah! m'ho estic passant super bé, i encara que vaig força a poc a poc començo disfrutant un munt i no baixo de la bici... però el corriol no s'acaba mai! Em noto els braços inflats, em fan mal, el braç esquerra no em respon com jo voldria... però vaig aguantant i pels meus... ovaris que no baixo de la bici! Per fi.... la pista s'eixampla i puc començar a pedalar, intento pujar marxes... oh oh!! no puc! quin mal els braços no puc fer força amb els dits!!! Descanso un moment i ara sí, pujo marxes i a veure si enganxo al noi de davant!

És l'últim tram, de cames vaig molt bé, encara que estic cansada, tinc ganes d'arribar! Última pujada al poble, aconsegueixo adelantar a l'últim biker que tenia a "tiro", i per fi ARRIBADA!

Finalment 3hores 54min. per una ruta de 47Km i 1770m/desn.

Estic contenta i animada per fer moltes coses sobre la bici... és el que més m'agrada!!!

Classificacions

La Nargona 2009

Tinc un mal d'espatlla que sembla que hagi estat remant durant tot un dia sencer... tot i que ara malament ho tenim per anar a remar a Sant Antoni amb això del musclo zebra... No, no és de remar és de la marxa btt que vaig participar ahir, i les cames com noves, quines coses, eeeh!

A les 6,30 em sona el despertador... buuufff! quina mandra... l'Aran està dormint com un angelet així que aprofito per menjar algo, endressar les coses i per últim... despertar a l'angelet... quina pena!!!! Que dolenta que sóc... però la mama a d'anar a pedalar! Així que cap a casa la iaia. Mon pare ja està a punt per acompanyar-me i em fa pena deixar al nen... sempre em passa el mateix! però em tira tant anar a pedalar que se'm passa desseguida, ademés amb la iaia l'Aran està de conya! 7.30 sortim de Tremp, i xino xano anem fent direcció a Coll de Nargó, quan passem per Bóixols em truca el Dani "encara estàs aquí???!!" El què faltava! ja m'ha posat nerviosa! Però les curves del port de Boixols ens limiten la velocitat i no és pot córrer més! Ja m'esperaran... o no? aaaiiiissh!

A les 8,40 arribem a la zona d'aparcament, el Dani apareix amb els dorsals, 1122 per mi, ole ole!!! quant de temps sense posa'm un dorsal ( i això que és una pedalada!!!) ens preparem i a les 9 ja estem a punt a la sortida. Bicis de tot tipus, i moooooltes noies! Què guai!!! Continuem a la sortida... 9.05, 9.10 fins a les 9.15 no dónen la sortida... tanta pressa per no res! sempre passa igual.

Sortida! M'he posicionat bastant enrera i tardo uns moments a poder pedalar, comentaris com "el primer ja deu estar a punt d'arribar" resonen per la zona; però al cap d'un moment carretera, plat gran i anar passant gent. Vaig a un ritme cómode sense forçar massa... ja hi haurà temps per cansa'm i és que el meu desig és aguantar la marxa llarga i si forço massa al principi no sé si ho aguantaré! Però cada vegada em trobo millor i de manera inconscient vaig pujant el ritme. La primera pujada i més llarga em passa super ràpid i el cos em respon super bé, adelanto força gent i això em fa motivar-me a seguir igual!

Les baixades però ja són un altre història... el braç se'm carrega bastant ràpid i no puc córrer gaire, així que amb alguns nois ens anem trobant durant tota la ruta, ells m'avancen a la baixada i jo els torno a enganxar a la pujada!

Arribem a l'encreuament de Gavarra i allà em diuen que sóc la segona noia... osti! però si n'hi havien 30 o 40 a la sortida... que bé!!!

A partir d'aquí comencen els corriols... super xulos, n'hi ha de ràpids, de tècnics, en pujada, en baixada! Ho faig tot amb el mateix grupet de nois i això ens fa compartir el plaer de tots aquells paratges fantàstics!!!

3er i últim avituallament, ja començo a notar el cansament, 1 vas d'aquarius, i tros de platan i expliqueu-me que em queda!!! "1 pujada de 3 km i ja ho tens això!" em diu un noi... doncs som'hi!



Corriolet super xulo que el disfruto en solitari... no vec a ningú ni davant ni darrera, pista guarra amb gravilla... ojo peligro! ademés està començant a ploure... ai ai ai que la pujada de 3km la faré xopa... però no! el temps es comporta i la pujada la faig sense pluja, i amb comoditat... estic flipant! pujant em trobo super bé! adelanto 1, 2, 3 i finalment arribo dalt... ja tenim la pujada a la butxaca! Intento situar-me i buscar Coll de Nargó, però estic totalment perduda així que torno a mirar endavant i seguir les marques de la marxa... senderillo!!!! xulo xulo... buaah! m'ho estic passant super bé, i encara que vaig força a poc a poc començo disfrutant un munt i no baixo de la bici... però el corriol no s'acaba mai! Em noto els braços inflats, em fan mal, el braç esquerra no em respon com jo voldria... però vaig aguantant i pels meus... ovaris que no baixo de la bici! Per fi.... la pista s'eixampla i puc començar a pedalar, intento pujar marxes... oh oh!! no puc! quin mal els braços no puc fer força amb els dits!!! Descanso un moment i ara sí, pujo marxes i a veure si enganxo al noi de davant!

És l'últim tram, de cames vaig molt bé, encara que estic cansada, tinc ganes d'arribar! Última pujada al poble, aconsegueixo adelantar a l'últim biker que tenia a "tiro", i per fi ARRIBADA!

Finalment 3hores 54min. per una ruta de 47Km i 1770m/desn.

Estic contenta i animada per fer moltes coses sobre la bici... és el que més m'agrada!!!

Classificacions

Provem de fer caco... doncs m'apunto al Vertical Race de Granvalira!

Fa uns dies estava intentant preparar una triatló de muntanya, però per problemes tècnics no hi podré anar, així que he buscat una activitat alternativa que ens faci sortir de casa a tota la family: Cap de setmana del 20 i 21 de juny a Andorra!
Doncs com aquest és l'objectiu, i després de varis dies de fer quilòmetres amb btt, vam sortir a caminar l'Aran el Dani i jo; bueno tot s'ha de dir que el peque encara no camina! però també va poder gaudir de la ruta: Pujada a Pleta Verda des de Serradell:
Amb el Jimny fem l'aproximació per una pista que surt un revolt abans d'arribar al poble de Serradell... el nen dormint, el 4x4 activat i un munt de tancats per bestiar... 4 vegades vaig baixar a obrir la porteta!!! Carai tuuuu! no s'escaparan les bèsties!!!

Una vegada arribem al final del camí, i on comença el corriolet que hem d'agafar, aparquem el Jimny; ens canviem, preparem les coses, despertem a l'Aran i el carreguem a la motxileta... li encanta deixar-se passejar pel papi... es fot uns farts de riure!!! Doncs dit i fet... jo davant i el Dani tot carregat a darrera.

El camí està força brut, i la calor es deixa notar, no passa ni una miqueta d'aire... buuuffff!!! però anem per feina i sense xerrar costa amunt i amunt! Quines sensacions... ara que em començava a trobar bé sobre la bici decideixo canviar d'esport i apuntar-me a una cursa de córrer, quines idees les meves! Ademés el Dani amb 10-12 Kg a l'esquena no es separa de mi ni un moment... quin tio! està intractable!!! Arribem a un punt a mitja pujada que m'adelanta... Cabró!!!! Saludo a l'Aran com puc, el tio va rient, qui pogués anar al seu lloc! i em guanyen distància; això no pot ser... em pico amb aquests dels Terrisses i intento retallar distàncies fent una mica de trot a les zones que no pujava tant fort, ell amb el nen no pot fer-ho (sinó tot corrent ja sería a dalt!) i el vaig seguint d'aprop. Entre tot això quasi bé ja sóm a dalt, ens reagrupem, bebem aigueta fresca, maleïm la calor que fa i continuem ja carenejant i tenint a la vista Pleta Verda. Aquí ja fa una altra temperatura, tots suats ens va tocant l'aire fresquet i ens ajuda a eixugar-nos ràpid. A dalt 1692m, una vista impressionant i agafem forces tots 3 de manera merescuda!!!

I després de la pujada... doncs pel mateix sender comencem el descens, l'Aran amb la panxa plena no tarda a dormir-se i els primers metres el dani i jo anem parlant de si Camper o autocaravana... un tema molt habitual últimament a casa, i és que les coses s'han de pensar bé. Una vegada em noto les cames calentes decideixo provar de accelerar el ritme baixant... ara si! deixo als Terrisses enrera i començo en solitari una baixada que se'm fa moooolt llarga, tot això haviem pujat?! A baix espero a la family, quin trinxament, demà agulletes!!!
I avui estic contenta perque d'agulletes no en tinc, així demà que anem a fer una pedalada per Coll de Nargó tindré les cames més o menys bé!!!

Provem de fer caco... doncs m'apunto al Vertical Race de Granvalira!

Fa uns dies estava intentant preparar una triatló de muntanya, però per problemes tècnics no hi podré anar, així que he buscat una activitat alternativa que ens faci sortir de casa a tota la family: Cap de setmana del 20 i 21 de juny a Andorra!
Doncs com aquest és l'objectiu, i després de varis dies de fer quilòmetres amb btt, vam sortir a caminar l'Aran el Dani i jo; bueno tot s'ha de dir que el peque encara no camina! però també va poder gaudir de la ruta: Pujada a Pleta Verda des de Serradell:
Amb el Jimny fem l'aproximació per una pista que surt un revolt abans d'arribar al poble de Serradell... el nen dormint, el 4x4 activat i un munt de tancats per bestiar... 4 vegades vaig baixar a obrir la porteta!!! Carai tuuuu! no s'escaparan les bèsties!!!

Una vegada arribem al final del camí, i on comença el corriolet que hem d'agafar, aparquem el Jimny; ens canviem, preparem les coses, despertem a l'Aran i el carreguem a la motxileta... li encanta deixar-se passejar pel papi... es fot uns farts de riure!!! Doncs dit i fet... jo davant i el Dani tot carregat a darrera.

El camí està força brut, i la calor es deixa notar, no passa ni una miqueta d'aire... buuuffff!!! però anem per feina i sense xerrar costa amunt i amunt! Quines sensacions... ara que em començava a trobar bé sobre la bici decideixo canviar d'esport i apuntar-me a una cursa de córrer, quines idees les meves! Ademés el Dani amb 10-12 Kg a l'esquena no es separa de mi ni un moment... quin tio! està intractable!!! Arribem a un punt a mitja pujada que m'adelanta... Cabró!!!! Saludo a l'Aran com puc, el tio va rient, qui pogués anar al seu lloc! i em guanyen distància; això no pot ser... em pico amb aquests dels Terrisses i intento retallar distàncies fent una mica de trot a les zones que no pujava tant fort, ell amb el nen no pot fer-ho (sinó tot corrent ja sería a dalt!) i el vaig seguint d'aprop. Entre tot això quasi bé ja sóm a dalt, ens reagrupem, bebem aigueta fresca, maleïm la calor que fa i continuem ja carenejant i tenint a la vista Pleta Verda. Aquí ja fa una altra temperatura, tots suats ens va tocant l'aire fresquet i ens ajuda a eixugar-nos ràpid. A dalt 1692m, una vista impressionant i agafem forces tots 3 de manera merescuda!!!

I després de la pujada... doncs pel mateix sender comencem el descens, l'Aran amb la panxa plena no tarda a dormir-se i els primers metres el dani i jo anem parlant de si Camper o autocaravana... un tema molt habitual últimament a casa, i és que les coses s'han de pensar bé. Una vegada em noto les cames calentes decideixo provar de accelerar el ritme baixant... ara si! deixo als Terrisses enrera i començo en solitari una baixada que se'm fa moooolt llarga, tot això haviem pujat?! A baix espero a la family, quin trinxament, demà agulletes!!!
I avui estic contenta perque d'agulletes no en tinc, així demà que anem a fer una pedalada per Coll de Nargó tindré les cames més o menys bé!!!

Activitats per la costa

Ja fa dies qe volia tornar a activar el meu bloc, perque l'habia desactivat temporalment; n'estava farta de només poguer explicar el què volia fer però no ho podia fer mai... i es que ja es prou dura la recuperació d'un part com per a sobre sumar-li la recuperació d'un braç trencat tot criant un dimoniet que cada dia pesa més! total que no em pregunteu més quan vindrà el germanet perque de moment... va per llarg!

Doncs dit això, i animada per les últimes sortides i excursions que estic fent, torno a fer cròniques de les activitats que més m'agraden.
Aquest cap de setmana vam baixar a la costa amb el Dani, l'Aran i el Teix... tota la family amb tots los "catxarros" cap a Vilassar. Després de visitar els centres comercials de la zona vam comprar una motxila per portar a l'Aran a l'esquena; i per provar-la què millor que pujar a Burriac per Cabrera, per Argentona.... 2 tardes de caminates costa amunt, dir però que jo la motxila no l'he provat, el papà daniel va la mar de content amb el seu nen a l'esquena... doncs el deixo fer! i així de pas ja camina al meu ritme i no m'apreta ;-)))


I ahir diumenge vam canviar d'activitat, tot aprofitant que la iaia Anna es podia quedar amb l'Aran, btt per la serralada litoral i zona del corredor amb uns mountain-bikers de luxe,el Jaume i la Noe.

A les 10.15h. quedem a la Mútua per començar la ruta... el Dani i jo sortim una mica justos de casa però entre pique i pique amb altres bikers aconseguim estar a l'hora a lloc. A partir d'aquí el Jaume ens comença a guiar entre senders fent-nos perdre l'orientació d'on som, jo només faig que preguntar-li on passem per intentar memoritzar algun d'aquells corriols tan xulos... però és impossible! El Dani està d'acord amb mi i la Noe intenta també situar-se tot queixant-se al Jaume que a ella no la porta per aquestos llocs, tot i que ell li respon que ja hi ha passat moltes vegades! i es que tot s'assembla per aquesta zona! Així que hem dit que el pròxim dia GPS. Passem prop d'Orrius, Parpers, una font prop d'una cantera, pugem a la Torrassa, impresionant el sender de pujada! i finalment baixam a Dosrius per uns senders de baixada de luxe, que divertits!!!! A Dosrius parem a fer un beure... jo sóc "novata" amb això de parar a fer un beure a mitja ruta (al pallars és impensable això!) i em demano una clara....buuuufff!!!! al tornar a posa'm sobre la bici em pesaven les cames i el poc alcohol que porta la cervesa el tenia tot al cap... jajajajaaa!!! Com es nota que fa moooolt temps que no tasto l'alcohol, em sortiria barat ara sortir de festa a mi! Una vegada suat aquesta errònia elecció de líquid, i havent anat per terra una vegada, continuem amb els senders de pujada, de baixada... brutaaal! Finalment arribem a Argentona i anem baixant per la riera direcció Mataró per un camí de terra força tranquil. D'aquí pel camí del mig anem a donar a casa la parella que ens han fet de guies. 45Km i uns 1500m/desn.

Un plaer! Espero repetir-ho la pròxima vegada que baixem perque no hi ha res més divertit que fer l'activitat que més m'agrada amb una companyia així!

Activitats per la costa

Ja fa dies qe volia tornar a activar el meu bloc, perque l'habia desactivat temporalment; n'estava farta de només poguer explicar el què volia fer però no ho podia fer mai... i es que ja es prou dura la recuperació d'un part com per a sobre sumar-li la recuperació d'un braç trencat tot criant un dimoniet que cada dia pesa més! total que no em pregunteu més quan vindrà el germanet perque de moment... va per llarg!

Doncs dit això, i animada per les últimes sortides i excursions que estic fent, torno a fer cròniques de les activitats que més m'agraden.
Aquest cap de setmana vam baixar a la costa amb el Dani, l'Aran i el Teix... tota la family amb tots los "catxarros" cap a Vilassar. Després de visitar els centres comercials de la zona vam comprar una motxila per portar a l'Aran a l'esquena; i per provar-la què millor que pujar a Burriac per Cabrera, per Argentona.... 2 tardes de caminates costa amunt, dir però que jo la motxila no l'he provat, el papà daniel va la mar de content amb el seu nen a l'esquena... doncs el deixo fer! i així de pas ja camina al meu ritme i no m'apreta ;-)))


I ahir diumenge vam canviar d'activitat, tot aprofitant que la iaia Anna es podia quedar amb l'Aran, btt per la serralada litoral i zona del corredor amb uns mountain-bikers de luxe,el Jaume i la Noe.

A les 10.15h. quedem a la Mútua per començar la ruta... el Dani i jo sortim una mica justos de casa però entre pique i pique amb altres bikers aconseguim estar a l'hora a lloc. A partir d'aquí el Jaume ens comença a guiar entre senders fent-nos perdre l'orientació d'on som, jo només faig que preguntar-li on passem per intentar memoritzar algun d'aquells corriols tan xulos... però és impossible! El Dani està d'acord amb mi i la Noe intenta també situar-se tot queixant-se al Jaume que a ella no la porta per aquestos llocs, tot i que ell li respon que ja hi ha passat moltes vegades! i es que tot s'assembla per aquesta zona! Així que hem dit que el pròxim dia GPS. Passem prop d'Orrius, Parpers, una font prop d'una cantera, pugem a la Torrassa, impresionant el sender de pujada! i finalment baixam a Dosrius per uns senders de baixada de luxe, que divertits!!!! A Dosrius parem a fer un beure... jo sóc "novata" amb això de parar a fer un beure a mitja ruta (al pallars és impensable això!) i em demano una clara....buuuufff!!!! al tornar a posa'm sobre la bici em pesaven les cames i el poc alcohol que porta la cervesa el tenia tot al cap... jajajajaaa!!! Com es nota que fa moooolt temps que no tasto l'alcohol, em sortiria barat ara sortir de festa a mi! Una vegada suat aquesta errònia elecció de líquid, i havent anat per terra una vegada, continuem amb els senders de pujada, de baixada... brutaaal! Finalment arribem a Argentona i anem baixant per la riera direcció Mataró per un camí de terra força tranquil. D'aquí pel camí del mig anem a donar a casa la parella que ens han fet de guies. 45Km i uns 1500m/desn.

Un plaer! Espero repetir-ho la pròxima vegada que baixem perque no hi ha res més divertit que fer l'activitat que més m'agrada amb una companyia així!