Pels Alps francesos...

Ja fa més d'una setmana que vam estar per les muntanyes franceses de la zona del Beaufortain (Rhone-Alpes) on vam participar novament (ja en van 3) en la mítica cursa per etapes    d'esqui-alpinisme anomenada Pierra Menta.

Poblet d'Areches

 Aquest any vam tindre la sort de poder disfrutar d'unes etapes amb recorreguts increibles gràcies als gruixos i a la estabilitat del mantell nival. 

Cresteo amb el Mt. Blanc de fons.

L'entorn per on transcorre la cursa no és excessivament escarpat ni amb grans cims, les cotes que ens movem son entre els 1000m i els 2500m però l'ingeni dels traçadors i fa que treguin profit als racons més bonics i tècnics de la zona.

Els factors que fan que que sigui una de les curses (per parelles) més dures del món del esqui de muntanya son: 

- Els metres de desnivell per etapa (la major part oscil.len els 3000m/d)

- La llargada de les etapes (Pel voltant dels 30kms)

- La dificultat tècnica de les baixades (sempre hi ha més d'un punt compromès en cada etapa)

- Molts trams a peu (Sempre hi han corredors, arestes o trams per interior de poblets)

- L'ambient competitiu (Hi ha molta rivalitat i moltes vegades molt poca esportivitat)

Ambient del Grand Mont

Pel que fa a mi durant els 4 dies de cursa m'ho vaig passar genial amb el meu company de cursa Gerard Garreta. Ens vam poder treure l'espina clavada de l'any 2010 on vam haver d'abandonar per una caiguda del Gerard poc abans de creuar la linea d'arribada en l'ultima etapa. També vam ser dels pocs privilegiats per tindre el millor equip de seguidors, que just al passar per la seva vora semblava que no toquéssis de peus a terra. MERCI NOIS! 

Super afició pallaresa.

La meteo va ser molt bona, les baixades les vaig disfrutar al màxim i em vaig trobar molt bé, anant de menys a més tant en l'etapa com en el transcurs de la cursa. Això d'anar amb bici va realment bé per rendir amb els esquis (al meu nivell es clar) És l'any que menys he esquiat però que millor m'he trobat... Serà la combinació d'Anneta-Aran-Noa?? Pensar amb ells em fa guanyar un parell de marxes... Quina sort que tinc!!

Els meus petits em donen "ales"