Esport després del part.

Després d'un part natural el 14 de gener i una recuperació força ràpida; al mes de març m'he sentit amb prou forces i motivació per torna'm a montar a la meva specialized.

Al ser el segon part i tenir la experiència d'un primer tenia bastant clar com tenia que fer les coses; amb l'Aran vaig pecar de voler anar massa ràpid i això ho vaig pagar amb un braç trencat i alguna altra seqüela que vaig allargar bastant temps.

Ara, no tinc cap pressa, ja em vagarà i el meu primer objectiu és que la Noa no li falti de res, sobretot la mama, que és el que més necessita.

Durant el primer mig any no sortiré a córrer ni fer esports d'impacte per tenir una bona recuperació del sòl pèlvic... així que tinc via lliure per la meva preciada bike!

El primer dia que vaig agafar la bici vaig decidir fer el tomb dels cavalls... ruteta força plana i prop de casa, així que si m'agoviava amb un moment tornava a Tremp... però no va ser així, em vaig trobar força bé i vaig arribar fins a Talarn, vaig fer un primer sender a les ínsules i vaig tornar a Tremp per la zona dels mossos. 

La cosa pintava bé, així que el segon dia de ruta em vaig aventurar a pujar a les antenes... sense pressa però sense pausa i... xapó!!! Després de tenir a l'Aran havia intentat pujar i només havia arribat a Galliner i ara fins a dalt suant molt però sense posar cap peu a terra.

A partir d'aquí ha anat sortint per zona Vinyes, Antenes, i un tomb amb carretera pels Masos... Surto uns 2-3 dies a la setmana, que amb la feina que tinc a casa en tinc de sobres.

Les sensacions diverses... puc sortir força ràpid la primera mitja horeta, a partir d'aquí les cames em comencen a fer mal, em pesa el cul i tb em noto l'esquena carregada... ara! aguanto a 6Km/hora "lo que me echen" jajajaja!!!

A part d'això amb el Dani i la Noa un dia vam anar a fer esquí de muntanya a Filià, i un altre a caminar pel barranc de darrera Galliner. És una passada que el Dani pugui portar la nena amb la seguretat amb la que ho fa i així jo de pas puc disfrutar de coses que sense ell no podria. 

Pujant amb les pells per la Vall de Filià era la persona més feliç del món, va ser un matí genial i encara que em cansava força no volia que s'acabés mai... baixant ja va ser una altra història... quin mal de cames i de peus!!! brutal!!!

El barranc de darrera Galliner, és una animalada! Tenia moltes  ganes d'anar-hi des que el Dani em va explicar que hi havia baixat, i tot i que, no he fet cap més ruta de córrer, aquí les ganes em van poder. Baixada entre terra dura - terra tova... endevinant com serà!  relliscant i caient al mig de l'embut alguna que altra vegada però disfrutant com una nena petita! Ho aconsello totalment, ara! porteu botes i pantalons llarguets sinó acabareu amb els kets plens de terra i les cames esgarrinxades.

I aquest ha estat el meu més de març... 2 mesos després del part he començat a suar!