Ruta dels Salvatges 2013

Aquest any no me la podia perdre, els organitzadors de la cursa em van comunicar que al quedar primera l'any 2011 tenia l'inscripció pagada... així que a "apetxugar"!!!

Ja fa uns dies que he aparcat els esquís de muntanya per començar a córrer i anar amb bici però tot i així porto molts pocs quilòmetres, a l'hivern quasi mai pedalo (massa fred!) i les primeres pedalades de la primavera sempre se'm fan molt dures! Així que per provar-me dimarts vaig fer una sortida en solitari pels voltants de Tremp tot acumulant 64km i 1800 de desnivell, el ritme no va ser molt alt però el cos va respondre força bé... així que em vec capaç d'afrontar la ruta dels salvatges!

Diumenge em sona el despertador aviat, molt aviat! Sóc a casa els meus pares amb els nens, els deixo ben adormits i marxo primer a buscar el Dani i després l'Albert, tot a punt per marxar cap a Benabarre! Impressionant l'ambient biker de Benabarre i és que esdiu aviat però quasi 500 persones és mooolta gent, a veure que tal la sortida, em preocupen una mica els taps!

A les 9,30h. i després de desitjar-nos sort amb la Mireia, Ramona, Dani, Albert, Luz i demés tots concentrats per fer una  bona sortida.... 

Intento sortir ràpid ja que no em vull quedar enrera i després que em costi adelantar la gent, prefereixo que durant el primer tram em passi qui m'hagi de passar i jo anar fent al meu ritme, i així és! A la Ramona ja la veig marxar a un ritme brutal, al tito tb i més endavant em passen el Josep i la Mireia amb els quals comentem la jugada!

A partir d'aquí agafo el meu ritme i vaig fent molt còmoda, Tret d'un moment que intento adelantar a un noi per la dreta i amb unes pedres em foto ben llarga a terra... jajajaja! sort que quasi ni toco a terra que ja torno a estar pedalant! jijiji Hi ha trams que el terreny està força suelto i s'ha d'estar al "loro"!

                                    

La primera baixada per sender m'encanta, a més a més hi ha un tram força llarg que vaig totalment sola i ho disfruto al màxim! Aquesta nova forquilla que porto em va de luxe i això es nota amb la confiança a les baixades... volo! fins que l'excés de confiança em fa llepar el terra, doncs sí un altre caiguda tonta sense més consequencies! m'espolso i torne-m'hi!!!

Arriba un punt que ja som un grupet que anem junts durant tota l'estona, un tira més a les baixades, altres a les pujades però ja tenim prouta confiança com per anar comentant tot el què ens passa! 

Especialment els senders els he trobat impresionants, ràpids i no massa dificils i posats en punts que no agafaves masses taps! El que menys m'ha agradat les pistes planes amb pedres i sense fi... buuufff! i sobretot la pista final de tornada a Benabarre és interminable! Sort que hi havia algun tramet de sender.

Finalment he arribat a Benabarre més sencera jo que la bici, que durant la ruta li ha sortit algun problemilla que he pogut apanyar i amb una hèrnia al pneumàtic  que m'ha deixat arribar a la meta... buuufff! quina sort! 

                                  

Finalment 4a a mitja hora de les primeres... però motivada perque per portar poc mes d'un mes pedalant aquest any, el meu cos a respost prou bé als 60 km a ritme de cursa!

El Dani m'espera a l'arribada... "Ostres ja patia, pensava que t'havia passat algo!?" Quins ànims eh! jo que pensava que ho havia fet bé i es veu que al trainner no el tinc content! macatxis! ah! ell ha fet 2on i ja fa 50min que es passeja per l'arribada... millor no comparar, però esta clar que ell ho ha fet millor ;-)

Per últim felicitar a l'organització per organitzar tant bé una pedalada amb 500 persones, que no ha de ser gens fàcil! L'únic fet que no m'ha agradat per part de l'organització ha sigut els premis a les noies! Als 3 primers nois a part de les copes han tingut un lot de productes de la zona, però a les noies no, perque???!!!

Classificacions

I aquí la crònica de fa 2 anys: 2a Ruta dels salvatges