divendres, 17 d’abril de 2015

Shimano Epic Enduro 2015

Aquest abril, aprofitant les vacances dels nens al cole, hem anat a Olàrgues. Un poblet que està situat a l'alt Llenguadoc francès, on es celebra una de les proves d'enduro btt més llargues i dures d'europa. 
Son uns 110 kms. i vora 5000m/d. Son xifres que espanten una mica però lo bo que té aquesta modalitat és que nomes conta el temps de les baixades. Encara que les pujades les has de fer igualment, el ritme pot ser més còmode però sense despistar-te, ja que hi han diferents talls horaris que si no els compleixes no et classifiquen pel proper tall.
La cursa conta amb tres bucles ben definits, on al final de cadascun, es passa pel poble d'Olàrgues on pots avituallar-te o fer alguna reparació a la bici.
Aquest any hi havia uns 650 inscrits on nomes uns 200 acabaran els tres bucles. Es donen dues sortides, l'una a les 4,45h i l'altra a les 5,15. Jo estic en la primera.
La meva idea era la de apretar una mica en la primera pujada per així no haver-me d'esperar gaire per poder fer les primeres especials (Trams cronometrats, n'hi han 3 per bucle i un total de 9) i així ho vaig fer!!
Em va anar la mar de bé, al final de la primera pujada ja era amb els primers! La SP1 i SP2 les fèiem de nit així que m'havia instal.lat un bon focus al manillar de la bici i un frontal potent a sobre del casc. De llum no en faltava! 
Doncs començo la SP1 súper motivat i amb un ritme de baixada bastant còmode per no cometre grans errors. Les sortides de les SP son individuals cada pocs segons entre corredors, el que fa que durant la baixada et trobis trànsit o que t'avanci algú. Així que a demanar pas i apartar-me quan toca.
Arribo abaix una mica atabalat de la gent que m'he anat trobant però crec que no he perdut massa temps que és el que conta.  Tornem a remuntar direcció la SP 2. Aquesta ja la vaig fer més tranquil i al final ja començava a clarejar. 
Desprès de les 3 primeres especials passo per Olàrgues a deixar les llums a l'autocaravana i a avituallar-me una mica. Eren les 8 del matí, l'Anna s'acabava de llevar i els nens encara dormien. Em despedeixo i cap al segon bucle que per mi era el més pesat ja que hi havia una pujada llarga i pedregosa amb molta pendent on s'havia d'empènyer la bici, i la fèiem dos cops!! A més a més la SP5 era un descens d'uns 30 min exigents. Tant la SP4 com la SP5 les vaig fer amb la idea de conservar la mecànica ja que hi havia molta pedra i era fàcil fer malbé la btt, però sense encantar-me gaire crec que vaig fer prou bon temps sense cap ensurt. 
La SP6 era dins del poble d'Olàrgues amb molt d'ambient pels carrers i a l'arribada.
L'Anna i els nens eren allà i vaig aprofitar per estar amb ells una estona i menjar-me un bon plat de pasta. S'ho estaven passant prou bé amb els espectacles que hi havien muntats per la organització de la cursa i a més a més venien de fer una excursió pels voltants del poble amb les seves bicis.
Sense apalancar-me gaire vaig començar a pedalar per enllestir el tercer bucle. devien ser les 12.30, amb la panxa plena i els ànims a tope a per les últimes 3 SP. Les pujades eren les mes curtes però els descensos eren cada cop més tècnics. 

Me'n vaig sortir prou bé menys l'especial 9 on hi havia una remuntada bastant llarga on la cadena em va quedar travada i vaig haver de remuntar un tram a peu cosa que em va fer perdre una mica de temps. A més a més les cames ja no eren les mateixes desprès de 11h sobre la bici.
Finalment cap allà a les 16,30h creuava la línia d'arribada... No sabia ni la posició ni el temps però m'ho havia passat de conya i m'havia trobat molt bé. No havia fet mai tants kilòmetres amb una bici d'enduro i menys amb aquest desnivell.
Després d'una bona dutxeta a l'autocaravana vam anar tota la family al dinar que ens donava l'organització. Desprès tot jugant amb els nens també tocava una mica de marujeo amb els altres participants intercanviant anècdotes de la cursa.
Bona organització i gran recorregut!!!






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada