Ja fa dies que anem ajornant una caminata en familia per la Vall Fosca; i per fi em trobat forat a les agendes. Diumenge 7 d'agost pugem a dormir sota el llac de Sallente; l'Aran que no ha fet migdiada i ha estat tota la tarda jugant amb els camions a la piscifactoria de Senterada arriba molt adormit al destí final, així que tranquilament els papis aparquem la furgo, sopem i ens relaxem sota el silenci d'aquesta vall... impresionant!
A mitja nit.... tutururú- tutururú!!! l'Aran es desperta amb sed i gana i no hi ha manera de fer-lo dormir, així que ens traiem les llaganyes dels ulls, ens posem els frontals i cap a fora, toca excursió nocturna! -Hi han bruixes aquí?; -No!!! les bruixes no venen aquí que estem moooolt lluny!!!
Finalment i quan els papas ja estem molt cansats, tenim fred i molta molta son, perque l'Aran res de res, aconseguim convencer al peke que demà ens espera una excursió molt xula i hem de descansar... bueno! sembla que funciona!!! A dormir amb el papa ara!!!
03:00... -Anna, Anna!!! l'Aran ha mullat el llit... , m'aixeco intentant no obrir massa els ulls, agafo l'Aran mentres ell em diu -no passa res mama, no passa res, -no Aran, no passa res, però has d'intentar dir a la mama que tens pipi... - sí mama! Doncs a dormir una altra vegada; tenim sort i ens adormim ràpid!
07:30... sona el despertador! Ja? buuuffff!!!! faig contes... aixecar-nos, vestir-nos, preparar motxilles, esmorzar...mmm... si esmorzem tot pujant o a dalt ens podem estalviar 1/2 horeta penso... despertador a les 8:00!!! I tant ràpid passen aquests 30 minuts amb un no res ja torna a sonar el mòbil! venga ara sí!!!! i ràpid que d'aquí 1 hora justa surt el telefèric!
Quin èxit! a les 9 estem tots 3 preparats i fins i tot esmorzats dalt el telefèric. Anem mirant el paisatge, els cabirols, la gent que ens acompanya, la furgo que s'allunya... tot és molt emocionant, sobretot per l'Aran. Una vegada a dalt anem a veure l'Estany Gento i mirem l'hora per calcular quant tardarem fins al refugi Colomina, objectiu del dia. Pugem pel camí normal acompanyats de la boira i força fresqueta, l'Aran se'n surt força bé, el camí és ple de pedres però ell solet va avançant, saltant i fins i tot corrent en algun tram fàcil, -Aran! a poc a poc que queda molt rato!; però no hi ha manera ell a la seva, com sempre! De tant en tant paradeta per beure aigua, abrigar-nos o treuren's roba, segons surt el sol o no. I poc a poc ens anem acostant a la caseta de fusta.
Finalment, i al cap de 2 hores de sortir de Estany Gento, arribem al nostre objectiu del dia. l'Aran té clar que vol un cola-cao, així que cap a dins sense mirar altres coses. Jo encara no hi havia estat des que el van arreglar i quina passada! ha quedat molt xulo! Ens traiem les sabates i cap a dins a saludar a la Marta i la Naila. Xarrem una estoneta mentre bebem alguna cosa i amb un entrepà boníssim a la motxilla ens despedim de les guardes i ens disposem a baixar cap a Estany Gento i després cap a Sallente, ara no hi haurà telefèric... a veure el peke!
Impresionant! Quin fart de riure, de saltar, de caure i sempre... a saaaacoooo!!!! i és que així li demanava l'Aran al Dani. Jo darrera, intentant seguir-los. Així que vist i no vist pel camí del cable ja som a Estany Gento. Parada obligada, hem de menjar l'entrepà que ens ha preparat la Marta... quina gana i que bò!!! Saludem al Gerard, que marxa cap a la civilització després d'una setmana entre muntanyes i estanys! Ens despedim i desapareix entre pedres! a nosaltres encara ens queda teca i no tenim pressa... Tornem a engegar amb la panxa plena, i com sempre passa amb la panxa plena ve el cansament, -papa, vull motxileta!!!; cap problema, tirem de motxilla i arribem a baix ben sencers!!! Quin dia més divertit i que bé que ens ho hem passat, ara una bona migdiadeta tot baixant amb el cotxe cap a Tremp i després a tornar a donar guerra, com sempre!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada