BON ANY NOU!

Primeres cronos d'esquí de la temporada.

La temporada de curses d'esquí de muntanya ja ha començat i aquí al pirineu normalment es comença amb cronoescalades. Això és degut a que en aquestes dates normalment hi ha poca neu i s'aprofita el treball de les estacions d'esquí per poder lliscar sobre la neu.

La setmana passada vam anar a Vallter aprofitant uns dies de fer el turista per la vall de Camprodon.

Us faig un resum de les sensacions de CronoVallter:

Eren dos pujades d'uns 350m/d per les pistes, amb les baixades neutralitzades i sota la llum de la lluna.

Vaig fer un escalfament una mica pobre, i de seguida es va donar la sortida d'un centenar de corredors, vaig sortir com un coet... els primers 100mts em vaig trobar molt bé, anava amb els 6 primers que estàn amb un nivell altíssim i fins i tot em va donar temps de saludar a l'Anneta i a l'Aran que estaven més endavant animant!!

Però quan vaig haver de respirar fort per poder mantenir el ritme, em notava el coll gelat i amb la sensació de "respirar sang"; jo volia tirar com al principi però el cos no em deixava anar més ràpid, així, vaig estar lluïtant una estona amb mi mateix fins que vaig poder agafar un ritme còmode però bastant més lent. Veia impotent com la gent em passava i jo sense poder reaccionar. De seguida vaig arribar al final de la primera pujada, vaig estar una estona rodant per recuperar-me bé i tot xino xano baixada amb mini frontal cap a la sortida un altre cop. 

Un cop abaix vaig explicar l'experiència a la meva mànager-entrenadora i al meu super-fisio (Anneta i Aran) sel's hi va escapar algun somriure del pet que vaig fotre... jejej. Així que la propera pujada que em quedava la pensava disfrutar i em vaig esforçar en pujar amb bona tècnica... tot plegat vaig ser uns 30 i pico segons més lent que a la primera, això sí, disfrutant!!

Classificat el 15è... content i amb la lliçó ben apresa. Poca cosa té a veure el meu rendiment a l'estiu que a l'hivern, però any rere any vaig llimant les diferències. Poc a pooooc!!!

enllaç amb el video: punxa aquí!

I aquest cap de setmana he participat en la Vertical Ski-pallars que s'ha celebrat a Port-Ainé; organitzada impecablement pel Club d'esquí de la Pobla.

Per condicions meteorològiques la resta del meu equip (family) han decidit i encertat de quedar-se a Tremp fent excursionetes aprofitant el solet que feia a la conca; i els esquiadors degut a la neu  només ens han  permès de fer una pujada de 480m/d (del hotel a la Torreta de l'Orri).

Aquest cop la cursa la vaig plantejar diferent...

Un bon calentament... que amb el fred que feia (-20º de sensació)  ajudava a no estar parat. Com era campionat d'espanya hi havia molt "pata negra", el ritme seria altíssim, així que jo a la meva. Vaig fer una sortida rapideta, però de seguida vaig agafar el meu ritme, les sensacions eren bones anava avançant corredors però també veia com els del davant desapareixien entre el vent i la neu.

En els trams més plans vaig intentar de lliscar d'una manera efectiva i als murs un ritme constant em van permetre acabar molt sencer en un Pic de l'Orri amb ambient siberià. Un cop ben abrigat cap avall a l'Hotel a fer una mica de marujeo...

Busquem la neu... a Vallter!

Només havia visitat una vegada l'estació de Vallter 2000, i com passen els anys!, d'això ja en fa quasi bé 10... quines coses, quan els anys passen tant ràpid me'n dóno conte que em faig gran, que 6 anys passen com abans me'n passaven 3 i que la vida no s'atura i cada vegada agafa més velocitat. Des que tinc a l'Aran tinc la sensació que això no té frè i que he d'aprofitar cada instant, viure conscient cada acte d'aquesta obra que no es torna a repetir mai.

Doncs res, feta la reflexió, i decidida a tirar el rellotge les escombraries deixo constància dels nostres 3 dies amb la furgo per Ripoll i la Vall de Camprodon.

Dimecres marxem de la boira pallaresa direcció Vic; l'excusa d'aquesta sortida és que el Danielet participi a la crono de Vallter amb esquís de muntanya i així inauguri temporada amb pells; però realment el més important és gaudir amb el peque, tots tres, d'uns dies de solet i pinya familiar.

Visitem Ripoll, visitem Camprodon i compartim moments divertits amb altres amics que ens trobem per la zona i que també participaran a la crono de Vallter. El temps és genial i despertar-se amb el solet a la cara, dins el llit de la furgo, tot veient per la finestra els pics nevats de les muntanyes és una estampa preciosa.

Dijous ja dinem a les pistes de Vallter 2000, a les 17,30h el Dani té cita per donar-ho tot als 700m de desnivell positiu totals de la crono repartits ens 2 pujades de 350m aproximadament.

Ja és fosc i és maquíssim fer d'espectador d'aquestes proves i veure com les muntanyes s'omplen de llumetes amunt i avall sota una lluna plena i un cel estrellat. L'Aran i jo ho gaudim d'allò més tot animant al papa, a la Marta, al Gerard i a tots els esquiadors que s'esforcen a fer les pujades molt i molt ràpid, la temperatura és bona i no passem massa fred.

A les 7 de la tarda ja ha acabat quasibé tothom i després d'una bona dutxa a la furgo anem al sopar que han preparat els de la cursa. Un bon plat de pasta, una amanida i repartiment de premis i sorteig de material; tot amanit amb somriures i molt bon ambient... ara només ens queda una bona dormida a 2000 metres d'alçada a la nostra caseta mòbil.

Divendres, últim dia abans de tornar a caseta, disfrutem d'un matí de sol tot fent una excursió per un sender mig nevat per la vora de les pistes d'esquiar. Com es nota que són les pistes amb més neu del pirineu, està tot colapsat i si no fos perque amb l'Aran hem anat a buscar racons on poguer estar tranquils la situació és força agoviant. Finalment ens trobem amb el papa a l'hora de dinar, ell ha anat amb esquís i nosaltres esperem poguer-ho fer algun dia d'aquest hivern... tenim paciència i sabem que tot arribarà!

Ara des de casa recordem aquests tres dies, mirant les fotografies i pensant quina serà la pròxima excursió!

Retalls de Tignes.

Una embarassada per Tignes

Unes vacancetes pels alps francesos, encara que hi escassegi la neu, ens ha aportat una mica d'aire fresc i moltes moltes ganes d'agafar aquesta nova etapa que ens espera amb els peques amb molta més il·lusió.
El temps ha acompanyat cada dia, ha fet un sol espectacular i  temperatura agradable, potser els que tenen més mono d'esquí i neu haguessin preferit que es tapés i fes una bona descarregada però a mi tal com ha estat tot ja m'ha anat de luxe... qui vulgui esquiar que pugi al glaciar!

Ens  hem allotjat en un apartament impresionant de 10 persones, amb habitacions dobles i banys per cada habitació, cuina amb tot lo necessari, wifi i calefacció a tot pistó... resumint com a reis!!!

El dia a dia:

La dinàmica diaria comença per aixecar-nos a les 8, els pros de l'esquí a les 9 ja marxen cap a pistes, el segon grup d'esquí marxa entre les 10 i les 11 i jo a aquesta última hora tb em deicideixo per explorar algun sender de la zona.

El primer dia, diumenge, vaig decidir pujar per on baixa un sender de freeride amb peraltes i demés; impresionant! quin mono em va agafar de bici, i mira que jo els peraltes tampoc no els sé aprofitar, però veure aquells caminents, amb aquelles corvetes tot tant ben fet, no me'n podia estar de que se'm fés goleta! Vaig anar pujant i pujant, tenia motivació i ganes de cansa'm però sabent que he d'estar una setmana per la zona i sabent que era el primer dia em quedo a l'alçada d'un remonte (Palafour) a 2600m. i decideixo baixar per l'altre costat per una canal d'herba entre roques molt i molt bonica! Sóc la persona més feliç del món! És tant bonic ser lliure com una bestioleta per aquestes muntanyes... Finalment cap a les 3 torno a ser a l'apartament per explicar la meva aventurilla.

Dilluns agafo el cotxe i baixo fins a Tignes les Brévières 1550m des d'on surt un sender que em portarà fins a l'apartament. El primer tram l'enganxo sense problemes per un bosc d'avets molt xulo però a patir d'un punt que dóna a una pista em perdo i decideixo tirar per pistes d'esquí per saltar unes parets que no veig cap sender. Anant tirant i tirant amunt vaig a donar a un remontes, Plateu de Marais a 2190m, i per sort hi ha un mapa amb indicacions de Tignes Le Lac 2100. Que bé! començo a tirar direcció est i em trobo un sender que finalment baixa a trobar el caminet que no tenia que haver perdut. Tranquilament i fent alguna que altra parada de més arribo finalment a casa! Avui m'he cansat més del compte!

Dimarts, dia de moooolta tranquilitat, tot i així surto a fer el tomb a Le Lac.

Dimecres, ja més recuperada decideixo coneixer la part de sender que dilluns em vaig saltar i no vaig poder conèixer. Baixo amb el cotxe fins a Tignes les Boisses 1850m (tram on vaig perdre el sender) i amb les explicacions del Dani, que dilluns a la tarda el va fer de baixada amb la bici per recuperar el cotxe, trobo el caminet que planeja força més que les pistes d'esquí que vaig fer jo i arriba resseguint la vessant solana a Tignes Le Lac.

Dijous, ben merescut ha sigut el descans. He agafat el cotxe i m'he desplaçat a Bourg St. Maurice a comprar un detallet pel meu nen, que el trobo molt i molt a faltar. Després de voltar estoneta he trobat el que buscava i he tornat cap amunt a dinar amb els companys de pis que ja havien començat a preparar-lo. A la tarda piscina, unes instal·lacions de luxe on pots nadar i també relaxar-te per unes aiguës amb xorros i corrents... perfecte! Fem una mica de tot i sortim amb gana per sopar.

Divendres, últim d'a d'activitat, tenia en ment arribar al forat de roca que es troba a la solana sobre l'apartament, però al pujar la primera pala deicideixo anar a explorar direcció contrària. M'ho passo molt millor descobrint zones noves que no pas resseguint camins ja fets. Trobo un nou sender de bici i un altre que la gent utilitza per caminar, començo a xafar més neueta i quan arribo al telecadira de Tichot decideixo tirar avall, direcció Val Claret per un senderet bastant marcat.

A baix ens trobem amb el Dani que baixa del glaciar, com cada dia, avui tenien intenció de fer cim però s'han quedat a uns metres pel gel que hi havia. Agafem el bus fins a Le Lac on m'espera una bona dutxeta i un bon dinar. Dani per contra agafa la bici amb Pasta, Paco i José Ramón i marxen a fer un sender que els portarà fins a Val d'Isère on a mitja tarda nosaltres els anirem a recollir.

Dissabte dia de tornada amb moltes i moltes ganes de veure l'Aran!!!!

Camí de la Serpent

Anunciaven molta aigua, i n'hi ha hagut, però dissabte i diumenge han sigut de treva i hem pogut disfrutar d'una excursioneta amb parella que feia dies que teniem ganes de fer, i no perque el lloc en si sigui únic o es trobi lluny, sinó perque ha volgut dir que ens tornem a trobar bé, que hem superat els virus que corrien per casa i tornem a estar en actiu!

Camí de la Serpent:

Aquest camí, que té uns 10km de longitud i un desnivell acumulat de prop de 400 metres, és molt usat per gent diversa ja que pots accedir al Monestir de Sant Pere de les Maleses, al barranc de Sant Pere, a la Cova de la Serpent o a multitud de vies d'escalada de la zona de Collegats; així tan  t'hi pots trobar escaladors, barranquistes, caminadors o corredors de muntanya. A casa nostra li acostumem a dir camí de la Serpent... però ja veieu que li valdrien també molts altres noms!

Des de la Font de la Figuereta, el camí s'enfila per una pista asfaltada direcció al Mas de Gramuntill i nosaltres la seguim molt poca estona ja que desseguida trenquem per un sender a mà dreta que puja força dret amb algun tram de trepar per la paret. Tot s'ha de dir, que el camí oficial està indicat amb un plafó més amunt seguint la pista, però això de ser de la zona i haver repetit tantes vegades la ruta ja tenim el costum d'agafar aquest recte.

No us podeu imaginar lo bé que s'estava caminant per aquesta zona, disfrutant de cada grimpada, de l'aire a la cara, de la humitat de l'ambient, del sol que sortia de tant en tant, de la panxa que arrossego, que quan em trobo bé també la disfruto! i com no, de la companyia! 

I es que tenim molta sort els que dia rere dia podem disfrutar d'aquests paratges, d'aquesta tranquilitat, de tenir tot això a la porta de casa, sense tenir que fer quilòmetre i quilòmetres els divendres al migdia per anar a buscar un racó de vida. Per això ho hem de cuidar, ho hem d'admirar i ho hem de transmetre als que venen!

 La tornada al cotxe es fa per la carretera vella de Collegats (Barranc de l'Infern), i no hi ha pèrdua, ja que tota la ruta està marcada amb marques grogues.

Nosaltres la fem servir normalment quan no tenim massa temps lliure, però si el suficient com per sortir de la conca de Tremp i agafar el cotxe. Molt recomanada també per les vistes impresionants del congost de Collegats i del riu Noguera Pallaresa.

I que per molts anys la puguem continuar gaudint!