Bons amics + Molta neu + Altitoy + Traça Muga = Disfrutaaar!

Aquest any tampoc no hem faltat a l'Altitoy, una de les millors curses per equips d'esqui de muntanya del pirineu. Degut a les grans nevades caigudes a la zona i a una meteorologia bastant severa durant tot el cap de setmana, l'organització va traçar uns recorreguts per cotes baixes que van ser espectaculars i amb una neu increible!
Com a representació pallaresa només erem el Gerard i jo, així que aquest any no vam llogar apartament i l'autocaravana ens va servir de campament base.
Un dels temes genials d'aquesta edició va ser que l'organització va facilitar el transport a la sortida de dissabte (a uns 3kms de Luz) per evitar els típics jaleos amb les carreteres ben nevades.

Sortida de dissabte

El Dissabte el vam començar dormint més del que tocava en no sentir el despertador. Sort que teniem les coses preparades i nomes va ser vestirnos, agafar el "pastelet" de carbohidrats una mica d'aigua i menjar-lo tot caminant cap a la sortida, sabent que degut a la nevada que estava caient el tema del transport aniria lent.
La etapa del dissabte va ser maquíssima, amb una primera pujada bastant llarga on em va costar una mica poder agafar el ritme, tant de pujada com de baixada les cames no es posaven a tò, però en la segona pujada la cosa va canviar i vaig començar a disfrutar de veritat. El Gerard anaba a bon ritme i es trobava molt còmode, i amb el temps que fa que correm junts nomes mirant-nos ja sabem que és el que necessita l'altre, així que no li preocupava que al principi anés una mica forçat perquè ja sabia que normalment quan més llarg és millor em trobo.
Passa que personalment m'agradaria tindre aquella "xispa" que tenia abans a les sortides, però es clar si no es practica...
L'itinerari per zona boscosa amb bona traça i uns tous de neu molt considerables, feien que encara que hi hagués poca visibilitat i estigués nevant, disfrutessim molt del recorregut. Les baixades bestials i molt ben marcades. Estava prohibit caure per no quedar-te colgat de neu.
L'arribada amb molt de glamour arribant al poble de Bareges, corrent amb els esquis a la motxilla pel centre amb la gent animant.
Acabem 13ens molt satisfets d'haver fet una cursa sense errades i acabant fisicament molt sencers. 

Els primers arribant a Barèges

L'ambient entre els corredors és inmillorable i un bon grupet vam fer un bon sopar per posar-nos al dia de les nostres activitats.
El diumenge la meteo va ser molt diferent! Degut a que va fer un bon solet i que a Luz hi havia una bona nevadeta es va decidir sortir del poble mateix, com ja s'havia fet algun altre any. 

Colomina Team en acció

En "Poma" treient pells.

Les sensacions van ser semblants a les de dissabte però potser vaig tardar menys temps a posar la maquinària a punt.
El recorregut va ser més agossarat que el del dia anterior degut a que ja vam fer algun tram d'aresta i les baixades eren més exigents, sort que amb bona visibilitat es disfruta moltíssim més. 
Finalment 14ens perquè a els de Camprodon a les baixades costa seguirlos i ens van avançar al final.
Molt nivell degut a que aquest any L'Altitoy forma part del circuit de la Grande Course on hi han curses com la Pierra, Mezzalama, Adamello... etc.
Aquest fet va fer que vinguessin alguns dels millors esquiadors del món.

Traça Muga:

La setmana passada no tenia pensat córrer cap cursa, però una proposició de l'Albert Vilana per anar a fer la primera cursa de la Copa Catalana per equips emb va motivar molt.

Amb l'Albert hem corregut raids plegats i hem fet sortides amb btt... el bon rollo és bestial i sempre estem fent jaleo. Però mai haviem corregut plegats amb esquis. Sempre ha anat més ràpid que jo amb els esquis i fa força anys que s'hi belluga, ja sabia que em tocaria sirgar de valent per poder-lo seguir.

Vaig matinar bastant per arribar aviat a l'estació d'esqui de fons d'Aransa on es donaria la sortida a les 9 del matí.
Després de nombrosos contratemps per part del Vilana (Botes, dorsal...) ja estavem  a la sortida on nevava lleument i el sol començava a treure el cap entre els núvols. El dia es preveia fantàstic i natres motivadíssims.
 Un cop donada la sortida ens esperaven alguns kms bastant plans, que se'm van fer una mica pesadets. Més que res per l'alt ritme que hi havia en el grup del davant encapçalat pel Vilana... no va afluixar ni un pel per esperar-me. Però També em coneix i sap que poc a poc aniré remontant.

Fent el ninot

...La pujada es llarga i en la part final el vent ha tapat la traça, això m'ajuda a arribar a les primeres posicions. De cop arriba el canvi i el vaig fer tant ràpid com se i surto primer en el descens... Una pala verge amb alguna bandereta vermella de tant en tant, reeeecte avaaaall! En un tram de bosc em passa el Comas que baixa com un boig i intento seguir-lo (Així em marca la traçada) anem molt ràpid entre pins i moooolta neu, quina disfrutada!!
Desprès d'un tram de pas patinador arribem al canvi. Posem pells i amunt. Aquest cop vaig jo al davant que l'Albert s'ha rostit una mica obrint traça, el ritme per mi és molt bò i em trobo amb forces encara que hi ha molt tram de lliscar que no és el meu fort però anem al cap de la cursa i això motiva. Tornem a arribar primers a dalt i fem un canvi perfecte. La baixada es entretinguda fins on hi ha un tram de remuntar per una pista de esquí de fons... jo ja tenia al cap de patinar una estona però l'Albert em diu que allò és llarg i que millor que posem pells..." Vols dir?" Li faig... tirem una mica més i m'ho torna a comentar. Li contesto: "Si tu creus que ho hem de fer, fem-ho ara!!" Així que mentre posem pells ens passen 3 equips que teòricament hem d'avançar uns metres més endavant... Però això no va passar!! Jajjaja. 

Quin fart de patinar!

Quan el terreny comença a baixar treiem pells i a foooondo avall!! A pocs segons dels tercers. MmmMm!! Podiem haver guanyat! Però tampoc no te massa importància degut a la super cursa que vam fer... Ja saben de quin peu calcem... jajajaj Despres de riure una bona estona de les nostres errades vaig tornar al pallars a dinar amb la meva super family! 
Quin matí més complert!

Comencem la temporada a Boí.

 La primera cursa del 2013 ha estat el Campionat d'espanya individual d'esquí de muntanya que es va celebrar el dia 20 de gener a l'estació de Boí. Allà es va reunir lo milloret del país. Tot eren seleccions (Catalana, vasca, aragonesa...) i de no seleccionats n'erem ben pocs. 
El recorregut va ser una incògnita fins als últims minuts degut al fort vent, les baixes temperatures i la mala visibilitat que hi havia. Finalment l'organització va decidir fer dos bucles per dins de l'estació que en principi estava tancada al públic pel temporal. Havien de ser uns 1500m/d bastant directes amb baixades molt ràpides, combinant fora pistes amb algun tram de neu tractada.

Un cop donada la sortida me'n adono ràpidament que això de les sortides explosives potser m'ho hauria de preparar una mica... No m'atabalo gaire i penso que 1500m/d amb aquest ritme no els aguanta gaira gent. Agafo el meu ritmet i encaro el  final de la primera pujada, faig el canvi el millor que puc i n'avanço algun. 

La baixada és molt ràpida i el primers viratges serveixen per veure com està la neu, vaig agafant confiança i em llanço a caçar les properes "victimes" poc a poc els hi vaig retallant distàncies amb un estil "depredador" que vol dir espatarrat, posició totalment endarrerida, braços oberts i recte avall!!  Arribant a la part final de la baixada ja veig un corredor que s'ha caigut però que ja han anat a atendre'l. 


Arribo al canvi i tornem a pujar... Ja n'he pasat alguns i em trobo prou bé, als plans intento lliscar al màxim i als murs no em desfondo. Vaig passant gent, també algu dels del davant que s'ha passat de voltes. La segona baixada la faig bastant sol i la disfruto més sense arriscar. Hi han molts canvis de rasant i canvis de neu i quan pasem per les pistes me'n adono que ja hi ha algun esquiador barrejat amb els corredors... ui ui! Veig algunes caigudes importants. La tercera pujada/baixada segueix la matèixa dinàmica, jo en tot moment pensant que totes aquestes parts del recorregut les haviem de repetir un altre cop. Però un cop passem per meta per començar la segona volta, ens fan parar i ens diuen que ja hem acabat! OoOohh  Llàstima!! La gent ja anava afluixant i jo podia mantindre el meu ritme de tractoret... Ja estava mentalitzat.

Tot i així vaig acabar amb bones sensacions sabent que he de fer més canvis de ritme en les meves excursions setmanals.
Aquest hivern és una mica diferent als de les últimes temporades perque estic pedalant i corrent, més que no esquiant. I tot i així no vaig tant andarrerit com em pensava.

Gràcies al Jordi per deixar-me publicar les seves fotos!

Tres de 3, Ventolau per Crestuis.

Diumenge 16, sortim de la boira de la conca vora les 10 del matí amb el Dani i el Javi. La direcció és Tavascan i l'activitat esquí de muntanya.

Aparquem a la Pleta, fa sol i calor i la primera pala que ascendim la neu està força humida. Però anem fent cadascú al seu ritme xino-xano anar parant i anar traient roba... quina suarrada!!!

Per fi canviem de vessant i la neu està més fresqueta i no tan humida, anem seguint les traces que han deixat fa una estona el Gerard, la Marta, el Bernat i l'Arnau. 

De cop i volta Terri es llança! vull dir que fa un canvi de ritme i tan el Javi com jo el veiem desapareixer muntanya amunt... quin animal!

Des d'on som ja comencem a veure al grup capdavanter, a veure si amb una mica de sort podem coincidir amb ells un moment...

El Dani torna a enrera a buscans, tot practicant baixades i canvis, natres a la nostra, anar pujant fent esses per una pala força dreta... dia fantàstic, ruta maquíssima, companyia inmillorable... només faltaria una baixada d'escandol per rematar el dia!

I una vegada fet el cim del Ventolau (2.849m), una baixada primer disfrutona, després acceptable i més avall inaguantable! a mesura que baixavem la neu era més gelada... al final una guarrada! I a mi se'm fa increible haver pujat tanta estona... però si aquesta baixada no s'acaba mai!
Però a baix ens esperava el refu de la pleta per poder fer una bona cerveseta, comentar la ruta i descansar les cames que després d'una baixada així es carreguen de mala manera!

Aquí us deixo un video que va fer l'Arnau de la ruta:

ESQUÍ DE MUNTANYA VENTOLAU, DESEMBRE 2012

Criança amb amor

A casa som 2 adults, 2 nens i un gat, és la familia més propera i amb la que compartim el dia a dia, les millors coses i també les pitjors. Ser pares és complicat, i no és complicat perque no sapiguem com respondre a certes conductes o actes dels nens, sinó perque no deixem que aquest instint actui de manera natural... bé, que    pensem massa!

Quan estava embarassada de l'Aran ja em vaig començar a informar de com podia ser un part, de com el volia jo, de com alimentaria el meu fill i de com el volia educar; vaig tenir molta sort de poder-me topar amb la Marga, una llevadora que m'ha ensenyat molt i a la que sempre estaré agraïda.

Els meus 2 fills els he tingut en part natural, no a casa com m'hagués agradat però si decidint jo i essent conscient de tot, els hi he donat el pit als dos, encara que amb l'Aran els inicis van ser molt durs, va fer pit fins passat els 2 anys i la Noa fins que ella vulgui poparà! també dormim tots 4 a la mateixa habitació i estic segura que no els tindré dins al meu llit a l'adolescència com molta gent pot pensar.
Per aquests dos bitxets faria el què fos, suposo que com qualsevol pare o mare, per aquest motiu vull el millor per ells i crec que la millor educació és donals-hi molt amor, deixar-te portar per l'instint i disfrutar al seu costat tot veient com es fan grans, que per cert passa super ràpid.

Des d'aquest petit bloc, jo no vull dir a ningú com s'ha de criar un fill, perque tothom té la seva manera i cada familia és diferent, però m'agradaria poguer fer reflexionar a qui tingui prou temps per llegir aquesta entrada. 

Crec que la societat ens ha contaminat en moltes coses de manera negativa, crec que hi ha massa coses postisses que hauriem de començar a eliminar, crec que no és tant dolent deixar aflorar l'instint... 

Ser conscients d'aquest moment, d'ara i partir d'aquí valorar tot el què tenim, perque segur que és molt.

Hi ha un escriptor i pediatra que parla molt clar de la criança d'un nadó, tots els pares ho portem a dins, és instintiu, igual que qualsevol animal; és Carlos Gonzàlez, el qual fomenta una educació basada en l'AMOR, el RESPECTE i la LLIBERTAT.

Deixo un enllaç d'una conferència que dura força estona, però val molt la pena i parla de la Criança amb Afecció. 

AQUÍ VIDEO!

Bonaigua - Estany Pudo, buscant el POWDER!

A les 11,15h. el Dani i jo comencem a foquejar des del coll de la Bonaigua direcció a la Collada de Montanhon; hem trucat just abans de començar als Garrets i no contenten... així que suposem que ja deuen haver començat a tirar...

A mitja pujada els veiem venir per darrera, van una colla i continuem tots junts fins al Tuc del Muntanyó d'Àrreu (2.626m). Una vegada al cim fem un canvi ràpid i a la que me'n adono ja no tinc a ningú del meu grup amb mi.... tots s'han tirat per la pala est, quins cabrons! sort que veig que la Marta i la Naila encara estan menjant i em podran guiar una mica! Vaig fins on són elles mirant-me la baixada, Wein desde baix crida que no sortim de les traces que pot ser perillós... 

M'apego a la Marta i a copiar el que fa... em dóna molta seguretat seguir algú i és que es la meva primera baixada des de fa 2 anys. La neu per això està perfecta i es fa molt fàcil baixar!

Arribem fins a l'estany Pudo, posem pells i una altra vegada cap amunt a buscar alguna canal per on baixar!

Fa un dia genial, la companyia és encara millor així que no podem fallar i les pujades passen volan. Tot arribant al coll anem buscant alguna canal per on tirar-nos i decidim que serà una que ens queda a la nostra esquerra. Des de dalt a mi m'impresiona però confio molt amb tota aquesta colla i no dubto un moment que baixaré per on em diguin. El primer a tirar-se és el Dani que confirma que tot és perfecte per fer un descents divertit, així que tots a darrera!

Ens sembla impossible estar tan aprop de pistes i tenir aquestes pales verges, aquestes vistes solitaries... esquí de muntanya és lo millor!!!
A partir d'aquí el grup es separa, alguns han de marxar així que en Dani i jo decidim fer una tercera ascensió per buscar alguna pala que ens porti a pistes i al cotxe.
Ha sigut una jornada per emmarcar, d'aquestes que confirmen que val la pena aquest esport!

I per fi he pogut acabar l'entrada que fa 4 dies que remeno, no tinc massa temps lliure, però crec que aquesta sortida val la pena tenir-la per llegir-la més endavant... 

Vall de Tredós - Porèra

Dissabte 1 de desembre.

a les 10 sortim de Tremp direcció la Vall d'Aran, Jabvier ha trucat d'Espot on no hi val la pena anar, així que nosaltres provarem sort al "valle".

Dubtem si quedar-nos per l'estació de Baqueira o intentar fer una Salana, i aquesta última opció acaba guanyant quan ens imaginem la tranquilitat d'aquesta ruta davant l'estrés de pistes.

1a prova, de Salardú surt la pista que porta a la Vall de Tredós i al·lucinem quan veiem que està tota nevada i que no hi ha passat cap vehicle. Provem, no provem... finalment gas i amunt! costa lo seu però Dani s'hi esforça i hi disfruta així que jo el deixo fer! Finalment deixem el cotxe prop la presa... el cotxe ha dit prou amb totes les llums fent-li pampallugues!

Sortim del cotxe, fot un fred que pela! m'abrigo de mala manera, massa! però estava tant pollet a dins el cotxe que el meu cos no té ganes de passar més fred del compte... ara! al cap de 5 min. ja m'estic traient roba... sempre em passa igual però necessito fer aquesta adaptació!

Ens trobem una gent de la Vall que fa raquetes i ens expliquen que aquest any no netejaran la pista perque es va cremar el bar de "Luis" (allà on aparcavem fins ara) i com que no obrirà i els dels banys van amb moto de neu, aquest any si es vol fer la Salana s'ha de començar de molt més avall!

 

Avui per això fa tant fred que ens fa molta mandra posan's a la obaga de la primera pujada a la Salana... decidim seguir per la pista fins als banys i allà fer un tomet a veure que s'hi veu.

Passat el pont dels banys mengem una mica, al sol s'està molt bé! i decidim endinsar-nos direcció Porèra, però poc a poc sen's va tancan el bosc i girem cua abans no la liem! Parlem després amb un altre xicot que ens trobem també foquejant i ens explica una rutilla que potser un altre dia ens decidirem a fer per aquesta zona, el Malh Blanc.

Avui així, no hem fet grans pujades ni grans baixades, ha estat una sortida de retrobament amb els esquís, el fred i la neu.

Un dissabte viscut en parella aprofitant i gaudint d'aquests petits moments que gràcies a la family tenim sense els moquets de casa.