Carros de Foc "Escairunner"

Com ja sabeu Carros de foc es un recorregut circular que va passant per tots el refugis guardats del Parc Nacional d'Aigüestortes i d'Estany de St. Maurici, Aquest recorregut el pots fer amb el sentit, punt de partida i dies que vulguis. La distància és d'uns 55 a 60kms amb uns 9200m/d. Hi han dos dies a l'estiu que hi ha la modalitat Skyrunner que estracta de fer el recorregut en menys de 24hrs.

Personalment no es el tipo de cursa que m'apasioni, no m'agrada córrer tantes hores... potser és perque no tinc la preparació suficient, o perquè quan acabo les sensacions són de "desgast general". I llavors pensareu: "i perquè coi hi vas??!!"  Doncs...  perque aquest any s'han ajuntat una sèrie de factors que han fet que m'apuntès amb aquest repte.

Tot va començar aquest hivern amb una de les curses d'esqui de muntanya. Tot parlant amb lo "Pasta" deiem que no ho haviem fet mai i que s'habia de provar. La intenció era d'anar xino-xano per complir el recorregut i acabar lo menys cansats possible. Amb això es va ajuntar que la majoria de gent que coneixem hi ha corregut i et pregunten sorpresos: " perquè no la fas, segur que t'aniria bé"; i la traca final va ser que aquest estiu he fet algunes curses a peu, encara que ni molt menys d'aquesta distància. Ja sabeu... quan un es troba valent no li fa por res... jejeje.

Com no em veia amb cor de fer tot el recorregut caminant amb el Pasta i el J. Figuera, li vaig comentar al Garreta si no li feia res de que anés amb ell a fer la cursa. Tot i que jo no sabia si aniria bé al seu ritme, m'havia d'adaptar perquè jo desconeixia algunes parts del recorregut.  La meva preparació específica per aquesta prova va ser nula: no vaig pujar al parc a veure part del recorregut cap dia, no habia estat en alçada des de l'hivern, no habia estat corrent durant més de 6hrs feia molt temps, no m'havia preparat mentalment...

Però aquest era l'any... m'ho habia de treure de sobre. Jejejeje

Al final vam sortir divendres del refugi de Colomina a les 7.10 del matí amb un 95% de probabilitat de pluja, per fer el recorregut am sentit horari, o sigui... direccio Estany Llong.

Vam sortir a les 7.10 perquè a les 7 sortia la Marta i la intenció era anar plegats una estona per animar-la per aconseguir el rècord del temps de noies.

Abans de sortir hi habia un "ambientazo" al refu, música a tope per motivar i molts ànims dels que estaven allà presents que et donaven ganes de sortir volant. Bestial!

No faré una explicació de cada part de la cursa perque tantes hores donen per molt, faré una descripció general des del meu punt de vista.

El recorregut és molt trencacames, es pot anar trotant molta estona i fins i tot córrer en algunes parts del recorregut si físicament estàs bé i ets àgil per la muntanya. També hi han trams força lents que camines entre "caos" de blocs de granit enormes o per pujades molt dures i relliscoses. Val la pena anar lleuger per no sobrecarregar el cos durant tantes hores. Jo vaig sortir amb una ronyonera on duia mig litre d'aigua, 5 gels, 1 barreta, 6 gominoles, un paravent i un Buff. Als refugis (n'hi han 9) en teoria hi tens beguda, una mica de fruita i fruits secs.

El recorregut és maquíssim, però si vas per feina no tens temps d'apartar la mirada del terra. Quan et relaxes una miqueta la entrampussada no triga a arribar.

Nosaltres vam tindre unes 4h de pluja, amb estones de pedregada amb fort vent que va fer que a moments passessim fred i les cames no anessin tot lo fines que haguéssim volgut, a més a més s'havia d'anar amb compte perque les pedres relliscaven.

Jo vaig anar amb bastons per alliberar una mica les cames que no sabia si les tenia massa preparades pel "tute"; es recomanable d'haver sortit bastant amb bastons per poder treure'ls-hi profit, ja que hi han llocs que prou feines saps on posar els peus. A mi personalment em van anar molt bé i els vaig aprofitar durant tot el recorregut. El que em va passar es que com feia temps que no els utilitzava, vaig acabar bastant carregat d'hombros.

A la arribada ens esperaven corredors que sortien l'endemà i la gent del refugi animant-nos a tooope.

La veritat és que no tens sensació de cursa al no sortir amb massa d'un lloc concret. Cadascú pot sortir del refugi que vulgui i en el sentit que vulgui, el que compta es haver passat per tots els refugis. Et vas creuant gent o te'n avança per complir el mateix repte.

Valoració personal: Com a recorregut és excepcional, un entorn maravellós. Com a cursa una cagada!! Perque??

Doncs primer pel tracte de la gent dels refugis que no veuen amb bons ulls el perfil del corredor. Ja no critico en el meu cas els avituallaments, encara que me'n han parlat molt malament. Ah, si!! A restanca no em deixaven omplir el botellí amb taronjada, vaig haver de fer beure que me la bevia per després posar-la d'amagat al botellí. Amb un altre emplenaven les ampolles d'Aquarius amb polvos tipo "Tang" però impossible de beure de lo àcid que era. A part de aguantar les ironies de alguns treballadors de refugis... em podria recordar de més detallets però no val la pena. Només vull que es vegi per on van els tiros.

Jo no se si els refugis tenen algun benefici, però els corredors paguem un mínim de 86€ per aquesta cursa. I com a mínim busques els serveis de qualsevol cursa popular.

Per mi podria desaparèixer tot aquest "tinglado" dels Carros de foc que es fa dins de l'entorn d'un Parc Nacional, ja que en teoria hauria d'estar preservat de jaleos i curses.

Finalment amb el Gerard vam fer un temps d'unes 11h 23min, però veient asequible baixar el temps amb bona meteo. Vam anar molt be junts, i em va ensenyar "atajos" que jo desconeixia. Vam fer molta conya i ens ho vam passar molt bé.  Això sí, estaré molt temps a donar un duro per la gent de Carros de foc. M'he sentit estafat per uns pixapins que estàn degradant un terreny meravellós.

CLASSIFICACIÓ 2011